Llegeixo, bastant sovint, la secció La Punxa de Josep Ramon Correal al diari “La Mañana” la trobo amena, enginyosa i amb saviesa lleidatana. Avui tenia un títol contundent “A pencar, collons!”
El periodista utilitza aquest recurs de l’amic per assabentar-nos de com ha acabat la història nadalenca del campament gitano. Aquest Nadal la premsa ens ha informat de l’existència de tres campaments gitanos a Lleida on viuen bastants nens, en condicions deplorables. L’associació gitana i el bisbe els han visitat i han sortit a la foto. El curiós del cas és que fa anys i panys que hi ha aquests campaments. No se, si és que per Nadal hi ha poques notícies o que ens envaeix un esperit Domund, però quan passarà un temps, tot continuarà igual.
Correal també l’ha encertat a senyalar els tema dels recursos socials i l’immigració com un dels problemes clau en aquests moments de crisi ninja.
A continuació he fet un copiaenganxa de La Punxa.
[@more@]
Un amic em truca i em diu que està emprenyat com una mona. “Això no pot ser!, amolla només començar. “Aquí tothom pensa que té dret a demanar… Munten la de Déu és Cristo, es fan les víctimes i a viure del cuento”, remata amb un to certament indignat. “Ara mateix, això dels gitanos! Saps què els dóna l’Ajuntament, als gitanos?”. – “No, no ho sé”, li dic. “– Doncs els ha ofert pisos socials, amb un lloguer que no arriba als 200 euros, escolaritzar tots els nens i cursos remunerats a l’Institut Municipal de Treball, (cobrant!), per als adults que no tenen feina”. – “Està molt bé”, responc. – “Que si està bé? Aquí la gent es pensa que els porcs caminen cuits!”, engega emprenyat del tot. “Que si pisos per als gitanos, que si patis per a les mesquites… A pencar, collons!”, renega. “A veure si ho escrius tot això”, demana. – “No puc”, li contesto. “És políticament incorrecte”.
La foto és del Diari Segre.
